29/3/08

Aquí tens un discurs fet de vagorosos somnis que irreductiblement en flueix i es desborda i, estès com un bassal, entre tu i jo interposa un espai fronterer. Ni de prop, la paraula t'oferirà un reflex malalt i escadusser d'aquest mar desfermat que es remou dintre meu. Si tu saps que t'estim és perquè, pell amb pell, ens hem inculcat la llavor del desig i ens hem fet l'un de l'altre.
No vull, flor d'ametler, que mai em reemplaci un llenguatge distant. L'amor meu és real i el llenguatge és un símbol que em vol organitzar tota la desraó on navega el desig i on s'aixeca la fervor. Vine prop meu i tasta'm, acull-me i tradueix la febre dels meus ulls en un discurs no escrit. No diguis res. Calla i escolta el batec del meu cor, convuls, en ple desordre, al ritme del teu cos, i hi sentiràs, per força, aquell poema trèmul que ni en mil nits d'insomni et podré escriure mai.

24/3/08

Però malgrat tot...



Saps que t'estim massa, no?

20/3/08

Versió Emiliniatzada de Al cul tinc una FloR! xDDD


-Al cul tenc una flor.
-Com un camp de futbol!
-I si u la veus,
-l'anima s'exalta.
-I colorins s'expandeixen fins a l'infinit.
-L'infinit? L'infinit i més.
-i més i més.
Fins arribar al fons de les nostres ments.
-Fins que tot quedi sota un aroma de cul i flor.
-Salvatge, innocent,
-però pulcra.
-Estel·lar.
-Terrenal.
-Creadora i captivadora de somnis.
-Puc acabar?
-Clar.
-Però al cap i a la fi olor a cul i a flor,
mes a cul que a flor.

Al cul tinc una FloR!

Al cul tinc una flor
com un camp de futbol
i si tu la veus
l'ànima s'exalta
i colorins s'espandeixen fins a l'infinit.
L'infinit? L'infinit i més!
I més! I més!
Fins arribar al fons de les nostres ments
fins que tot quedi sota un aroma de flor i cul
salvatge
indecent
però pulcre
estelar
terrenal
creadora i captivadora de somnis
però al cap i a la fí
olor a cul i flor.



Més a cul que a flor...

xDDDDD




By: Emilio i Samy...xDDDDDD
Trobes que això és boo? xDDDD

19/3/08

A petició d'un estimat admirador i admirat per la meva persona.
Gràcies per intentar i donar-me forces perquè la meva obra fructiferi. =)



Sense títol
Mai no aconseguiràs que deixi de pensar,que
si tir una fulla,
aquesta es pot convertir en papallona.
Emilio.

Potser els teus somnis
van més enllà de la realitat
segurs
però alhora difuminats en un oblit futur.
Perquè tu ho saps,
tu n'estas segur
però qui et diu que tenguis l'absoluta raó?
Qui pot fer que tu creguis que aquelles paraules
suaus
tendres
dolces
aspres
picants
excitants
amb gust de taronja
però alhora de llimona
siguin les veritables
les que surten del teu cor?
Sincerament
no n'estàs segur.
Dius, però no sents.
I mai
mai
es pot jurar, garantir o creure.
MAI
MAI diguis que és veritat.
Mai creguis en lleis.
Mai juris en va.
Mai garanteixis la realitat.
Però Mai fugis d'aquesta il·lusió que has aconseguit.
I digues, promet si vols
que si tu tires una fulla al terra
aquesta es convertirà en papallona.

5/3/08


-La línia que em separa de tu.-

Mir al terra i deman
on és la línia que
em separa de tu.
Abans hi era.
Ara ha quedat desdibuixada
de tantes vegades
que l'hem creuat.
I jo,
descol·locada,
perduda en el teu món,
no sé arribar al lloc que em pertany
on m'espera la meva vida.
La meva vida sense tu.

Tots els somnis arriben a la seva fi.
Sentiments encapsats.
Rostres fugint.
Ja sóc lliure.
Potser la por ens ha vençut
però nosaltres hem tengut la culpa
no hem sabut crear amor
confiança
amistat
somriures
res tan fort que ens pogués unir.
El temps
la distància
han guanyat la partida.

Fi del joc.